Quines dades tenim?

A la Unió Europea se sap que, de mitjana, cada llar va invertir el 2017 un 24% dels ingressos per pagar l’habitatge (en el cas de les famílies més pobres, la xifra supera el 40%), segons l’informe sobre exclusió residencial de Feantsa i la fundació Abbé Pierre. També se sap que un 8% de les famílies tenen deutes relacionats amb el lloguer o la hipoteca i que un altre 8% tenen problemes per mantenir l’habitatge a temperatura adequada. Per últim, l’infome també alerta que un 15,7% de la població europea viu en condicions d’amuntegament.

En aquest sentit, l’informe de Condicions de Vida a Europa afirma que, dels 500 milions de persones que viuen a la UE, el 23,5% viuen en situació d’exclusió (al voltant de 118 milions de persones).

A tots els països europeus ha augmentat en els darrers anys el nombre de persones que dormen al carrer, excepte a Finlàndia i a Noruega, tal com mostra la infografia. Però no hi ha una xifra total perquè no hi ha criteris comuns per recollir aquest tipus d’informació i el càlcul no és fàcil.

 

Què s’està fent?

La Carta Social Europea garanteix a l’article 31 el dret a l’habitatge. Parla de promoure l’accés a un habitatge digne, de prevenir i reduir el fenomen del sensellarisme de manera progressiva i d’aconseguir que el preu de l’habitatge permeti accedir a un habitatge a les persones amb menys recursos. Es tracta d’una eina important per lluitar contra la pobresa i l’exclusió; l’Estat espanyol encara no l’ha ratificat.

En l’actualitat, la UE ha assumit 17 reptes aprovats l’any 2015 per les Nacions Unides i que, entre d’altres, es proposen abans de l’any 2030 que les ciutats siguin espais inclusius, així com l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles.