Història

El projecte d’Arrels va començar a gestar-se al 1986 de la mà d’una trentena de persones preocupades per la situació de les persones sense llar a Barcelona. En aquells moments gairebé no hi havia serveis enfocats a aquesta realitat. El grup va obrir al 1987 un centre al Raval de Barcelona, amb una dutxa amb dipòsit i un petit rober i poc a poc es va adonar que no havia d’esperar que les persones s’acostessin al centre, sinó que havien de sortir al carrer per crear lligams i confiança. Al 1991 ja existia el centre obert amb dutxes i consigna, els equips de carrer i de visita als hospitals, i el Refugi, un centre d’acollida nocturn.

Coincidint amb l’eufòria preolímpica, Arrels va obrir un pis que pretenia oferir una sortida estable a persones que tenien una feina però l’experiència no va funcionar perquè les persones van anant perdent autonomia i l’entitat no va poder oferir el suport necessari. Tot i així, vam seguir mirant el futur: es van comprar els terrenys on anys més tard es construiria la llar residencial Pere Barnés i, al 1994, ens vam traslladar al carrer Riereta, amb molt més espai per oferir serveis a les persones que venien al centre obert.

Els anys del 1997 al 2001 van ser anys de creixement a Arrels. El projecte del Refugi es transforma en el Programa d’Accés a l’Habitatge i al 2001 comença l’activitat del taller prelaboral La Troballa. Per donar-hi resposta, l’entitat suma treballadors: educadors, treballadors socials, però també professionals de comunicació per sensibilitzar la ciutadania i d’administració interna. L’any 1998 Arrels es constitueix com a fundació perquè fins aleshores funcionava sota la cobertura de la fundació Sant Pere Claver.

En els primers anys de la dècada del 2000, Arrels ofereix allotjament a 80 persones, entre pensions i mitja dotzena de pisos. Des del 1987, l’entitat ha atès unes 5.500 persones i compta amb el suport de 180 voluntaris que fan possible els projectes. Són anys de reconeixement públic: el Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona ens atorga en la modalitat d’Internet el segon premi als Mitjans de Comunicació per la pàgina web l’any 2003, al 2004 l’Institut de Drets Humans ens atorga el Premi Solidaritat, i al 2005 el Periódico de Catalunya reconeix la tasca d’Arrels amb el Premi Iniciativa Solidària. L’èxit més important, però, arriba al 2007 amb la inauguració de la llar Pere Barnés, un equipament d’allotjament temporal per a persones sense llar, amb 30 places i 4 més per a situacions d’urgència.

Els últims anys de la dècada 2000-2010, Arrels incrementa l’atenció a més persones sense sostre i, amb la llar Pere Barnés en funcionament, comença una aposta per oferir allotjament més estable a les persones. Al 2008, per primera vegada es realitza, en el marc de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona, un recompte nocturn per saber quantes persones dormen al ras. Al 2009, Arrels acomiada el Josep Maria Pañella, una de les persones fundadores d’Arrels.

Arrels segueix intensificant l’atenció a les persones sense llar, augmentant el nombre de places a pisos i habitacions de lloguer i treballant perquè l’estada de les persones en un habitatge sigui estable en el temps. En aquest context, es treballa per donar encara més veu a les persones sense llar i fomentar la seva participació.

Arrels aposta pel model Housing First ('la llar primer'), que prioritza l’accés a un habitatge individual, digne i estable posant la persona al centre i tenint en compte la seva opinió. Per fer aquest acompanyament, els equips de Treball Social i de Suport en l’Habitatge es fusionen en un de sol: l’equip de Suport a la Persona. A més, el 2016 Arrels organitza el primer cens de persones que dormen al carrer a Barcelona i es repeteix de forma anual per saber més sobre la seva situació. El 2017 s'obre el Pis Zero, un recurs de baixa exigència al barri del Raval que ofereix allotjament nocturn a persones que no han trobat cabuda en cap altre recurs; i el 2018 ampliem el taller d'Arrels perquè més persones puguin ocupar el temps d'una forma útil.