Propostes a l’Ajuntament de Barcelona
A Barcelona, més de 1.200 persones viuen directament al carrer. És el municipi català que acull més persones vivint al ras i també el que ofereix més respostes públiques i privades, tot i que insuficients. Aconseguir #ningúdormintalcarrer no es pot fer només des d’un únic municipi perquè hi ha motius estructurals que van més enllà. Creiem que l’Ajuntament de Barcelona, però, sí que pot engegar polítiques efectives que redueixin el sensellarisme.
Llistem una sèrie de propostes al govern de Barcelona (i als partits de l’oposició). Algunes propostes algunes miren a curt termini i volen reduir de manera immediata el sensellarisme mentre, de manera paral·lela, s’impulsen altres alternatives per transformar i acabar amb el sensellarisme a mig i llarg termini.
Mesures per acabar amb el sensellarisme
1.
Garantir el dret a l’habitatge, més enllà de serveis socials.
L’habitatge públic a Barcelona no supera el 2% i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. El Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 proposava habilitar 150 habitatges seguint el model Housing First, un objectiu que no s’ha assolit. Demanem més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic i a promocions habitacionals específiques per a persones sense llar.
2.
Obrir l’accés a la Mesa d’Emergències.
La normativa de la Mesa d’Emergència a Catalunya estableix que totes les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat extraordinària i de pèrdua imminent de l’habitatge, entre elles les persones que viuen al carrer, puguin accedir a un habitatge de lloguer social. Malgrat això, la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona no ho contempla perquè té una normativa pròpia. Proposem modificar-la per no deixar fora les persones que viuen al ras. L’accés a l’habitatge tampoc ha d’estar condicionat per la manca de recursos econòmics, l’estat de salut de la persona i/o el consum de tòxics.
3.
Crear equips de salut orgànica que visitin al carrer les persones que viuen al ras.
Per atendre les persones i recuperar la seva vinculació al sistema sanitari proposem crear equips amb professionals de la salut orgànica que visitin les persones directament al carrer. A Barcelona, ja es fa en l’àmbit de la salut mental. En aquest sentit, proposem generar protocols als hospitals públics perquè no es doni l’alta a cap persona sense garantir que té un lloc on anar.
Mesures immediates per pal·liar la situació
4.
Obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer.
L’objectiu és superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i oferir un lloc segur on passar la nit i adaptar-se a les necessitats de les persones (dones i persones LGTBI, amb animals de companyia, amb addiccions i/o problemes de salut mental, etc). Proposem espais nocturns, petits i ubicats per tot el territori. Des d’Arrels, hem comprovat que és una opció que funciona i que és més econòmica.
5.
Ampliar i enfortir l’atenció al carrer.
El nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona augmenta any rere any i tres quartes parts són persones migrades. Segons dades del cens de persones sense llar que vam organitzar l’any 2019, només 4 de cada 10 persones que viuen al carrer havien tingut contacte amb algun/a treballador/a social i havien rebut atenció social. Proposem ampliar els equips que visiten les persones directament al carrer per detectar casos invisibles, intensificar l’acompanyament i connectar les persones amb els serveis que necessiten. Aquests equips també es poden enfortir incorporant professionals de la mediació lingüístico-cultural.
6.
Mirar més enllà del termòmetre.
Any rere any arriba l’hivern i a Barcelona s’activen mesures temporals que, quan passa el fred, desapareixen. Les persones sense llar, però, segueixen estant al carrer. Proposem deixar de centrar esforços en l’operació fred i mirar la problemàtica del sensellarisme des de la seva globalitat, activant recursos que mirin a llarg termini i apostant per l’habitatge estable.
7.
Més coordinació i formació dels cossos policials.
La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra haurien d’estar més formats en la realitat de les persones sense llar i tenir la informació de tots els recursos existents a la ciutat per orientar les persones. Pràctiques habituals com llençar les pertinences o fer moure de lloc la persona vulneren drets. Cal més coordinació amb les entitats i serveis socials, ja que no es tracta d’un tema policial sinó d’atenció social.
8.
Modificar l’ordenança de convivència per garantir els drets de les persones sense llar.
Cal posar de nou sobre la taula el debat sobre l’ordenança de convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. L’ordenança no pot mirar la situació de les persones sense llar com a un problema de convivència ni objecte de sancions.
Mesures en el context de la covid-19
9.
Garantir àpats calents a les persones que viuen al ras.
La pandèmia per la covid-19 ha agreujat la situació de les persones que viuen al carrer, segons les dades de l’enquesta que vam realitzar al novembre del 2020 a 367 persones que dormien al ras a Barcelona. La meitat van explicar que tenien dificultats per alimentar-se amb àpats calents (el 52%); el motiu són les limitacions d’aforament i el repartiment de menjar per emportar que es realitza des de l’arribada de la pandèmia. Proposem adequar els menjadors socials amb l’aforament limitat permès perquè les persones hi puguin accedir i menjar calent.
10.
Obrir més espais diürns per protegir les persones.
El 47% de les persones que vam entrevistar al novembre del 2020 ens van explicar que tenien dificultats per trobar llocs on descansar durant el dia. Des de l’inici de la pandèmia, les persones sense llar passen més hores al carrer i els riscos augmenten. Proposem obrir durant el dia espais petits i ubicats per tota la ciutat en els quals les persones es puguin resguardar.