Propostes polítiques al Govern català
L’any 2017 es van comptabilitzar 53.118 persones en situació de sensellarisme a Catalunya, de les quals 2.347 persones vivien directament al carrer. Les dades pertanyen a 719 municipis (el 76% del total) i es recullen a l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, que està pendent d’implementació. Aquestes xifres tenen en compte només les persones que són conegudes pels serveis socials.
Per fer possible #ningúdormintalcarrer a Catalunya cal la implicació del govern de la Generalitat per fer de paraigües per acompanyar, formar i dotar de recursos necessaris els municipis. Llistem una sèrie de propostes d’àmbit català; algunes miren a curt termini i volen reduir de manera immediata el sensellarisme mentre, de manera paral·lela, s’impulsen altres alternatives per transformar i acabar amb el sensellarisme a mig i llarg termini.
Mesures per acabar amb el sensellarisme
1.
Promoure el dret a l’habitatge, més enllà de serveis socials.
Demanem al Govern català més inversió en habitatge públic arreu del territori i més facilitats perquè les persones sense llar hi accedeixin, així com promoure la col·laboració público-privada per ampliar el nombre d’habitatges que segueixen el model Housing First. La mirada a l’accés a un habitatge ha de ser transversal: una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i joventut per anar a viure al carrer.
2.
Impulsar el model Housing First i dotar-lo de pressupost.
Instem el Govern de la Generalitat a impulsar el model Housing First com a eina efectiva perquè ningú hagi de viure al carrer. El Govern hauria de fer de paraigües informant, formant, organitzant i donant eines als municipis.
Mesures immediates per pal·liar la situació
3.
Implementar una estratègia i acció coordinades.
Instem el Govern de la Generalitat a impulsar i implementar una estratègia i acció coordinades entre les diferents administracions i agents socials, amb mesures concretes per abordar el sensellarime i prevenir-lo, amb un pressupost per enfortir l’àmbit local i amb la mirada posada a fer efectiu el dret a l’habitatge. L’objectiu és que cada municipi pugui atendre els seus veïns i veïnes sense llar i que això es garantixi amb lleis i pressupostos adients. En l’actualitat, l’estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme que la Generalitat de Catalunya va impulsar l’any 2017 està aturada; cal recuperar-la i implementar-la.
4.
Saber quantes persones hi ha en situació de sense llar a Catalunya.
La Generalitat hauria d’impulsar la realització de recomptes als diferents municipis per saber quantes persones viuen al carrer a casa nostra i millorar les polítiques de lluita contra el sensellarisme. L’any 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes cada dos anys per saber quantes persones dormen al carrer al territori català. Proposem començar amb els municipis catalans de més de 20.000 habitants, ja que acullen més del 70% de la població catalana i seria una gran mostra per dimensionar la problemàtica.
5.
Facilitar i promoure l’intercanvi d’informació.
Sota el paraigües del govern català, proposem crear un sistema digital que reculli tots els serveis que atenen persones sense llar a Catalunya. També una base de dades comuna de persones que utilitzen els serveis per actuar de manera més eficient i coordinada.
6.
Simplificar els tràmits per obtenir la documentació bàsica.
Amb l’objectiu que les persones sense llar puguin accedir més ràpidament a drets – com anar al metge amb la targeta sanitària o demanar ajuts socials -, proposem simplificar els tràmits administratius i tenir en compte la situació i les dificultats de les persones que viuen al carrer.
Mesures en el context de la covid-19
7.
Considerar les persones sense llar com a grup de risc prioritari.
Les persones sense llar solen presentar un estat de salut fràgil, amb problemes d’immunitat, una mala nutrició, més malalties cròniques, patologies respiratòries i una incidència de problemes d’alcoholisme o addiccions, motius pels quals demanem que es considerin com a un grup de risc prioritari davant la covid-19.
8.
Tenir en compte les persones sense llar als plans de vacunació.
Fins el moment, les persones sense llar no han estat considerades com a grup de risc prioritari per incloure-les als plans de vacunació contra la covid-19. Demanem al Govern de la Generalitat que les tingui en compte. Proposem començar pels equipaments per a persones sense llar, on conviuen moltes persones.