Quines dades tenim?
A l’Estat espanyol no existeixen dades exactes que permetin saber el nombre de persones sense llar. Les dades que tenim les dona l’Institut Nacional d’Estadística (INE) cada dos anys a través de l’enquesta sobre els centres i serveis d’atenció a persones sense llar. L’últim recull d’aquest tipus és de l’any 2018 i parla de:
- Una mitjana diària de 18.001 persones sense llar allotjades en albergs i altres tipus de centres d’allotjament de l’Estat (de les quals 4.556 eren dones); un 9,5% més que el 2016.
- Més de 48.500 àpats diaris servits de mitjana als menjadors socials i altres serveis de restauració de l’Estat, un 10,7% més que el 2016.
L’any 2012, l’INE va publicar també l’enquesta sobre les persones sense llar que comptabilitza i entrevista les persones que dormen i/o que mengen en centres i recursos de l’Estat.
- Un total de 22.938 persones sense llar van ser ateses als recursos d’allotjament i restauració de tot l’Estat l’any 2012.
- El 80% són homes i gairebé el 20% són dones.
- L’edat mitjana és de 42,7 anys.
- El 54,2% de les persones tenen nacionalitat espanyola i el 45,8% procedeixen d’altres països.
- La pèrdua de la feina (45%), no poder fer front al pagament de l’habitatge (26%) i la separació de la parella (20,9%) són els motius principals que expliquen les persones sobre la seva situació de carrer.
- Per comunitat autònoma, Catalunya, Madrid i Andalusia són els territoris que acullen més persones sense llar (21,3%, 15,4% i 13,1%, respectivament). Aquesta informació, però, s’ha de llegir sabent que l’enquesta compta les persones sense llar que utilitzen centres d’allotjament i menjadors socials, és a dir, que quant més s’inverteix en recursos més persones s’atenen i més es visualitza la problemàtica. De mitjana, cada 100.000 habitants hi ha 71,3 persones sense llar.
Què sabem a través dels recomptes?
A banda de les dades de l’INE, els recomptes organitzats en diferents territoris han comptabilitzat 5.385 persones dormint al carrer a l’Estat espanyol. Es tracta de recomptes organitzats de forma independent entre els anys 2009 i 2021, seguint metodologies diferents. Cal tenir en compte que l’abast territorial tampoc coincideix perquè és municipal, intermunicipal o autonòmic, segons el cas.
- Catalunya. Sabem que 1.516 persones dormen al carrer en dotze municipis catalans (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sabadell i Reus) perquè en els darrers anys s’han organitzat recomptes.
- Madrid. A la Comunitat de Madrid hi ha com a mínim 1.045 persones dormint al carrer: 650 persones dormien a la capital la nit del 12 de desembre de 2018; la resta, repartits en 16 municipis madrilenys segons un recompte de desembre de 2016.
- Andalusia. Al desembre de 2009 es va organitzar un recompte simultani a totes les capitals andaluses i es van localitzar 605 persones dormint al carrer (31 a Almeria, 60 a Cadis, 29 a Còrdova, 108 a Granada, 111 a Huelva, 13 a Jaén, 97 a Màlaga i 156 a Sevilla). Posteriorment, algunes ciutats han repetit l’acció a nivell municipal (al novembre de 2015 Cadis va localitzar 115 persones al carrer i Huelva en va localitzar 320; al novembre de 2016 Sevilla va comptar 205 persones i al desembre de 2019 se’n van comptar 62 a Còrdova). Si agafem les últimes xifres de cada municipi, sumen un total de 951 persones dormint al carrer a Andalusia.
- País Basc. En un recompte realitzat de forma simultània en 26 municipis bascs la nit del 18 al 19 d’octubre de 2018, es van comptar 435 persones dormint al carrer. La majoria dormien als carrers de Bilbao (211 persones), Sant Sebastià (106 persones) i Vitòria (24 persones). Més informació.
- Galícia. En el recompte del 21 de març de 2017 es van comptar 340 persones sense llar en set municipis: A Coruña, Santiago, Ferrol, Lugo, Ourense, Pontevedra i Vigo. D’aquestes persones, 125 dormien directament al carrer i 215 s’allotjaven en albergs. Més informació.
- Saragossa. El 14 de novembre de 2018 es van detectar 119 persones vivint al carrer a Saragossa. La mateixa nit també es va realitzar un cens, que va aconseguir enquestar 66 d’aquestes persones per conéixer la seva situació. Més informació.
- Mallorca. Un total de 208 persones viuen al carrer, de les quals 188 es van localitzar a Palma i la resta a diferents municipis de l’illa. Més informació.
- València. Un total de 568 persones dormen al carrer a la ciutat de València i 220 estan allotjades en albergs. En total són 788 persones sense llar, segons el recompte organitzat a l’octubre de 2019. Més informació.
- Alacant. Un total de 195 persones dormen als carrers d’Alacant, segons un recompte de novembre de 2017. Més informació.
- Las Palmas de Gran Canària. L’abril de 2016 es van comptabilitzar 81 persones dormint al carrer (72 homes i 9 dones). Més informació.
- Gijón. El 25 de novembre de 2019 es van comptabilitzar 142 persones dormint al carrer i 297 més en diferents recursos d’allotjament. Un total de 439 persones sense llar. Més informació.
Les entitats socials que arreu de l’Estat treballen amb persones en situació de sense llar calculen que la xifra oscil·la entre les 30.000 i les 40.000 persones.
Què s’està fent?
A l’Estat espanyol no existeix una política clara i efectiva per lluitar contra el sensellarisme i prevenir-lo.
D’una banda, destaca el fet que el Govern espanyol encara no ha ratificat la Carta Social Europea revisada i el seu protocol addicional, indispensables per avançar en el dret a l’habitatge i els drets de la ciutadania en tot el territori del Consell d’Europa.
D’una altra banda, l’any 2015 el Consell de Ministres va aprovar l’Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020, amb l’objectiu de ser un instrument per crear un marc d’actuació vers el sensellarisme. Les comunitats autònomes també la van signar però aquesta estratègia mai s’ha posat en marxa ni s’ha dotat de pressupost.
El document de l’Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar agafa com a punt de partida les dades de l’INE de l’any 2012 – 22.938 persones llar – i fa una estimació de les persones que realment podrien estar vivint al carrer a tot l’Estat: entre 30.250 persones i 36.300 persones. La dada es podria saber, però, si a tots els diferents municipis es fessin recomptes.