Quines dades tenim?
A Barcelona hi ha, com a mínim, 4.845 persones sense llar. Des de l’any 2008, les dades s’actualitzen de manera periòdica (consulta l’històric de recomptes). Gràcies als recomptes, censos i enquestes sabem que:
- 1.064 persones dormen al carrer a Barcelona (segons el recompte realitzat per Arrels Fundació el 10 de juny del 2021, en el marc de l’enquesta a persones que viuen al carrer). Des d’Arrels, però, creiem que és una xifra de mínims. Els motius? D’una banda, sabem que hi ha persones que s’amaguen perquè se senten més segures, i a les quals no localitzem. D’una altra banda, al recompte nocturn que el passat 19 de maig va realitzar la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) es van localitzar 104 persones dormint a parcs i jardins o zones boscoses de la ciutat on no vam accedir el 10 de juny durant la nit de l’enquesta.
- 3.046 persones s’allotgen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat (segons el recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, de maig de 2021). Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials privades.
- Segons dades de l’Ajuntament, 735 persones (adults i infants) viuen en assentaments informals a Barcelona, és a dir, a solars i fàbriques en desús i locals amb dinàmica d’assentament.
L’enquesta que organitzem anualment des d’Arrels ens permet conèixer la situació de les persones que viuen al ras a la ciutat. En l’última, realitzada la nit del 10 de juny de 2021, vam entrevistar 289 persones que viuen al carrer. Els primers resultats mostren dades preocupants:
- Augmenta el nombre de persones que diuen haver patit una agressió, un 6% més que fa dos anys.
- La mitjana del temps de vida al carrer arriba als 4 anys i 8 mesos, una dada preocupant que ha augmentat en comparació a l’any 2019.
- El 69% de les persones enquestades es troba en una situació de vulnerabilitat alta o mitjana.
Aquesta acció s’emmarca en la campanya europea per acabar amb el sensellarisme, impulsada per l’organització World Habitat, i ens ha permès entrevistar més de 1.400 persones entre 2016 i 2019. L’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar analitza amb profunditat les dades obtingudes durant els censos a Barcelona i les complementa amb altres dades i amb les reflexions de persones que han viscut al carrer i de professionals.
Viure al carrer durant la pandèmia
En l’enquesta a persones que viuen al carrer, organitzada per Arrels el passat 10 de juny de 2021:
- El 27% de les persones enquestades ens ha explicat que viu al carrer des de fa un any o menys, és a dir, que ha començat a viure al ras durant la pandèmia.
- El 19% de les persones diu que ja està vacunada o que ha rebut alguna de les dosis de la vacuna contra la covid-19; es tracta d’un percentatge que en les darreres setmanes haurà augmentat, ja que s’ha començat a vacunar les persones sense llar a diferents centres, entre ells Arrels.
- El 59% afirma tenir un estat de salut delicat i el 19% de les persones explica que té alguna malaltia crònica.
- Més informació.
L’any 2020 vam dir adéu a 66 persones que vivien al carrer o que havien viscut al carrer a Barcelona i que van morir en el darrer any. Tenien, de mitjana, 56 anys; això significa 26 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.
Què s’està fent?
A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del sensellarisme. Des de l’any 2008, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (de la qual formen part una trentena d’entitats socials, com Arrels, i l’Ajuntament de Barcelona) organitza recomptes de manera periòdica per saber quantes persones dormen als carrers de la ciutat i dimensionar la problemàtica. Consulta l’històric de recomptes.
En l’àmbit municipal existeix també el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de detallar les polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.
Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mig i llarg termini i, mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur on estar.
En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.