El model Housing First s’impulsa a diferents ciutats europees, nord-americanes i canadenques, amb variacions segons el context on s’ubica. Hi ha, però, uns ingredients que són bàsics per a la seva aplicació. Ens ho ha explicat Tim Aubry, expert en el tema.
El govern del Canadà va engegar el 2008 una recerca a cinc ciutats del país per saber si les persones que vivien al carrer milloraven abans la seva situació seguint el circuit d’atenció habitual –amb els albergs, els centres i els serveis tradicionals- o bé accedint directament a un habitatge estable amb el model Housing First.
La recerca va significar un estudi i seguiment de la realitat de 2.000 persones sense llar amb problemes de salut mental fins a l’any 2014 i va finalitzar amb unes conclusions clares: les persones que primer van accedir a una llar seguien, en un 75% dels casos, a l’habitatge i havien millorat l’estat de salut, ja que s’havia reduit el nombre d’ingressos hospitalaris i el temps d’estada.
Un dels experts participants en el projecte canadenc és Tim Aubry, especialista en la problemàtica de les persones sense llar amb malaltia mental. Aubry assessora a nivell internacional sobre el procés a seguir perquè el Housing First s’implementi correctament i fa uns dies va participar a Barcelona en la trobada L’aplicació del model Housing First a Catalunya, organitzada per Arrels. Destaca alguns elements bàsics:
- Donar suport a la persona per definir objectius més enllà del curt termini. Un pilar bàsic del model Housing First és el suport i l’acompanyament social que es fa a la persona. Aquest suport, diu Tim Aubry, no hauria de dedicar-se només a “apagar incendis” sinó a ajudar la persona a “definir els seus somnis”. Es tracta d’un suport “portàtil, que no forma part de les parets de l’habitatge i que l’estructura del programa Housing First hauria de tenir en compte”.
- Necessitat de separar l’habitatge dels serveis. Amb el Housing First la persona que viu al carrer accedeix a un pis però segueix fent servir recursos -com centres de dia, mèdics, etc- que abans ja utilitzava. Amb el model Housing First es potencia el ventall de serveis (de la mateixa entitat o de la comunitat) que la persona pot fer servir i “en cap cas el servei condiciona si la persona pot entrar o no a viure en l’habitatge”, explica Tim Aubry.
- Incorporació de ‘peers’ als equips o, el que és el mateix, que persones que han viscut al carrer o que han fet servir els serveis, formin part dels equips de suport i seguiment social.
41 preguntes per avaluar
Per saber si aquests elements bàsics i altres es compleixen, a nivell internacional existeix una eina que permet avaluar la fidelitat al model Housing First. Es tracta d’una enquesta amb 41 preguntes que qualsevol entitat o administració pot fer. Actualment, deu països estan treballant plegats per avaluar la manera com estan implementant el Housing First; des d’Arrels també estem participant.
Segons Tim Aubry, no cal obsessionar-se perquè no s’assoleixi el 100% de fidelitat perquè el procés avança a poc a poc. Al Canadà, per exemple, l’enquesta va resultar un 75% de fidelitat.
Més informació:
- Pots descarregar-te aquí l’enquesta de fidelitat al model Housing First
- Programa At Home sobre Housing First al Canadà