“El Housing First no tracta l’habitatge sinó la persona, què vol i quan ho vol”


El model Housing First prioritza l’accés immediat a un habitatge digne i estable a les persones que fa temps que viuen al carrer, respectant la seva opinió i amb el suport d’un equip especialitzat i multidisciplinar. Sam Tsemberis, el seu creador l’any 1992 a l’entitat nord-americana Pathways to Housing First Institute, ens ha explicat amb profunditat com es va implementar i en què consisteix.

El model Housing First va néixer a Nova York per donar resposta a la situació de les persones que feia molt temps que vivien al carrer i que, a més, patien problemes de salut mental. En aquell moment s’utilitzava l’anomenat ‘model d’escala’, en el qual per accedir a un allotjament la persona havia de complir un seguit de requisits com deixar de beure, estar neta, rebre tractament, compartir habitació… El camí fins a aconseguir un habitatge individual era llarg i costós, de manera que moltes persones no aconseguien arribar fins al final d’aquest procés.

Per aquest motiu es va impulsar un model alternatiu, el Housing First, de baixa exigència, centrat en la persona i basat en l’accés a un allotjament digne, individual i permanent. Des de la seva creació que ja s’aplica a 300 ciutats arreu del món i només a Nova York ha tingut 3.000 beneficiaris amb un 85% de casos d’èxit.

Sam Tsemberis, creador del Housing First, va estar present fa uns dies a Barcelona a la jornada L’aplicació del model Housing First a Catalunya, organitzada per Arrels, on va explicar amb detall en què consisteix el model. Destaquem els punts principals:

  • La persona ha d’acceptar tres condicions: acceptar la visita setmanal d’una persona de l’equip de suport, pagar un percentatge del lloguer i mantenir un bon veïnatge.
  • Escoltar i considerar l’opinió i les decisions de la persona en tot moment. “El Housing First no tracta l’habitatge, tracta la persona, què vol i quan ho vol”, apunta Tsemberis.
  • Un equip de suport acompanya la persona durant el procés de millora, establint una relació a llarg termini, respectant els seus ritmes.

El model Housing First ha demostrat que quan una persona sense llar accedeix a un habitatge, disminueixen les despeses relacionades amb les urgències dels hospitals, els allotjaments temporals i de serveis com els judicials o menjadors socials.

El procés de recuperar la llar

El model Housing First va néixer de la necessitat d’una llar que expressaven les persones que no en tenien. Tot i que aquest només és el primer pas, ja que després de tenir un habitatge comença un procés de recuperació de l’autonomia i l’autoestima. Sam Tsemberis ens ho va explicar d’aquesta manera:

  • Preguntar a les persones què necessiten

Un primer pas per buscar una solució a la situació de les persones que feia molts anys que vivien al carrer i que no aconseguien tirar endavant seguint el model convencional d’escala va ser sortir al carrer a parlar amb elles, a preguntar què seria útil per a elles. “No es tractava d’una única conversa, sinó d’una relació, de conèixer les persones, les seves circumstàncies”, apunta Tsemberis.

Quan les persones eren preguntades sobre què necessitaven “hi va haver una mena de consens sobre el concepte d’habitatge, era una peça fonamental d’allò que volien immediatament”, assenyala l’impulsor del Housing First.

Però, què entenien per habitatge les persones que vivien al carrer? “Ningú deia que volia compartir pis de manera sòbria amb altres persones amb trastorns mentals, tothom deia que volia viure en un pis modest i ordinari per a ell sol. Volien dignitat i independència“, afirma Tsemberis.

  • Després de l’habitatge, què?

Un cop dins l’habitatge, l’equip de suport a la persona en fa un seguiment i la visita un cop a la setmana; és on comença el camí per recuperar la independència i l’autonomia. “Transferim la conversa del carrer a l’habitatge, cal establir una relació de confiança amb les persones i a poc a poc comencen a sortir a comprar, a recuperar la salut, la família…”, assenyala Tsemberis.

Ara bé, moltes persones quan accedeixen a un habitatge es troben amb què han d’ocupar el seu temps, “mai havien tingut el luxe de pensar què fer durant el dia. Algunes persones creuen que la vida no pot millorar més després de tenir un habitatge, hem d’encoratjar-les a obrir el seu horitzó”, assegura Tsemberis.

 

Per saber més sobre el model Housing First i la jornada ‘L’aplicació del model Housing First a Catalunya’ que vam organitzar des d’Arrels podeu llegir:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.