Com afecta el coronavirus a les persones que viuen al carrer?

Una persona sense llar dorm al carrer a Barcelona

Amb la irrupció del coronavirus a casa nostra s’han activitat mesures de prevenció i contenció que s’adrecen a la població en general, però què passa amb les persones que no tenen una llar i viuen al carrer? Es tracta d’un col·lectiu de risc, amb una salut deteriorada pel fet d’haver de viure al carrer i que, a més, pot patir les conseqüències del tancament o la reducció de recursos.

Rentar-se les mans de manera freqüent, utilitzar mocadors d’un sol ús, restringir l’activitat social, no compartir menjar ni estris sense netejar-los, mantenir una distància mínima amb la resta de persones, romandre a casa… Són algunes de les mesures que aquests dies se’ns dona a la ciutadania per prevenir i contenir el coronavirus. El fet de no tenir una llar, però, impedeix a les persones que viuen al carrer complir aquestes recomanacions.

Viure al carrer significa per a la persona estar exposada a molts riscos durant tot l’any, deteriora el seu estat de salut i escurça els anys de vida. Tal i com explica Daniel Roca, metge que coneix la realitat de les persones sense llar des del punt de vista de la salut, moltes de les persones que viuen al carrer presenten malalties cròniques, tenen una incidència més elevada de malalties infeccioses i més risc d’emmalaltir de pulmonia. “Per a les persones que viuen al carrer, el coronavirus és un mal més afegit a una situació de precarietat extrema. Tot allò que s’està recomanant a la població, no és possible per a les persones que viuen al carrer”, afirma.

Els resultats del cens de persones que viuen al carrer a Barcelona, que vam organitzar el passat mes de juny, reforcen aquesta idea. Un 30% de les persones entrevistades perceben tenir una malaltia crònica (per exemple al fetge, els ronyons, el cor, l’estómac o els pulmons). És a dir que un terç de les persones que dormen al ras a la ciutat estan en major risc davant del coronavirus. A aquesta situació s’hi afegeix el fet que moltes de les persones que viuen al carrer tenen dificultats per demanar ajuda quan no es troben bé o estan malaltes.

Més preguntes que respostes

A Catalunya, més de 5.500 persones viuen directament al carrer o dormen en albergs, segons dades recollides el 2017 a l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme. A Barcelona, sabem que com a mínim 1.200 persones viuen al carrer i que més de 2.100 persones pernocten als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat.

Des dels governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona afirmen que l’objectiu de les mesures que en general s’estan implementant és contenir l’expansió del coronavirus i protegir les persones més vulnerables, com la gent gran i les persones amb malalties cròniques. En el cas de les persones sense llar, però, ens sorgeixen preguntes: Com podrà saber una persona que dorm al carrer si té o no coronavirus? Com es pot fer quarantena d’una manera protegida si no es té casa?

I encara una tercera pregunta: Com podran les persones que viuen al ras accedir a serveis bàsics en el cas que hagin de tancar la majoria dels recursos? De moment, sabem que els recursos públics i privats que a Barcelona s’adrecen a les persones sense llar estan implementant mesures de protecció i que alguns serveis de menjador han tancat durant dues setmanes per prevenció. Es tracta de qüestions que miren a curt termini i que com en altres ocasions –com durant l’Operació Fred i el temporal Glòria– necessiten un abordatge des d’una mirada a llarg termini i que aposti per garantir l’allotjament de les persones que viuen al carrer.

 

I des d’Arrels, com ho afrontem?

Com a entitat que atenem i acompanyem persones sense llar, ens preocupa la situació actual, les persones que coneixem i que sabem que estan en risc i poder obrir els serveis oferint la màxima atenció possible. D’una banda, els equips de carrer continuen visitant les persones que viuen al carrer per saber com es troben i què necessiten. D’altra banda, seguim obrint el Pis Zero perquè les persones més cronificades puguin passar-hi la nit i la llar d’Arrels, que acull persones que han viscut al carrer i que tenen una salut molt fràgil, està minimitzant riscos i evitarà el contacte amb persones externes per protegir els i les residents.

En aquest context, aquests dies al centre obert —on habitualment es concentra un elevat nombre de persones— hem prioritzat l’entrada de les persones amb més risc i vulnerabilitat i hem mantingut els serveis bàsics com les dutxes i la consigna. Avui, 13 de març, el centre romandrà tancat per prevenció; la causa és un possible cas de contagi que finalment no ha donat positiu. Esperem tornar a obrir dilluns recuperant serveis per a les persones que els necessiten.

Més informació:
Informacions de l’Ajuntament sobre el coronavirus
Informacions de la Generalitat de Catalunya sobre el coronavirus
Què pots fer si veus una persona dormint al carrer

5 thoughts on “Com afecta el coronavirus a les persones que viuen al carrer?

  1. Hola,

    En mi barrio, poble nou hay como 5 4/5 personas sin techo. Ellos suelen estar al lado del hotel H10 de calle Ramón turró y Marina. Puedo ayudarlos de alguna manera trayendo cosas de algún comedor?

  2. Hola! Moltes gràcies per tota la vostra feina.
    Jo havia estat voluntària d’arrels fa anys, ara vivia fora però he tornat per aquest estat d’alerta. No sé quan podré tornar a marxar.
    Estic com molta gent confinada a casa… Però també amb molt temps lliure.
    Necessiteu reforç de voluntariat? Com podría col•laborar? Tinc 30 anys i, de moment, cap símptoma de la malaltia.
    Moltes gràcies,

Respon a Maria Mercader Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.