D.
Persona que dorm al carrer i que va participar al cens de persones sense llar d’Arrels
Com són de vulnerables les persones que viuen als carrers de Barcelona?
A aquesta qüestió vol respondre La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona, un document que se centra en saber més sobre la gent que cada nit dorm als carrers de Barcelona i que vol oferir informació útil que ens permeti, a les entitats socials i les administracions, dissenyar millors solucions a la problemàtica.
Per això, hem fet:
- Un cens de persones que viuen al carrer, en el qual hem entrevistat 348 persones que dormen als carrers de Barcelona.
- Una enquesta a ciutadans de Barcelona per conèixer la seva percepció.
- Entrevistes a tres professionals experts del món de la salut i la defensa dels drets.
Pots llegir aquí les propostes que fem en l’àmbit de la ciutat. També pots descarregar-te el document sencer en pdf.
El cens de persones que dormen al carrer
Les nits del 30 i 31 de maig i l’1 de juny de 2016, Arrels va organitzar a Barcelona un cens de persones sense llar en el qual 284 persones voluntàries, prèviament formades, van recórrer els carrer de l’Eixample, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i zones de Les Corts, Gràcia i Sant Martí per parlar amb les persones que viuen al carrer.
Volíem saber qui dorm al carrer a Barcelona, com utilitzen els Serveis Socials o les urgències dels hospitals, quin estat de salut tenen i quins riscos pateixen. L’objectiu final era saber com són de vulnerables les persones que dormen al carrer.
El grau de vulnerabilitat
El 19% de les persones que dormien al carrer i que vam entrevistar pateixen un grau de vulnerabilitat elevat. El 61%, mitjana; i un 20%, baixa.
Si ho extrapolem a les 941 persones que viuen als carrers de Barcelona, significaria que 178 persones presenten vulnerabilitat elevada. Per a aquestes persones es requereix una intervenció social prioritària que tingui com a punt de partida el model Housing First.
- 70% cronificades.
El 70% de les persones que van respondre l’enquesta afirmen viure al carrer des de fa més d’un any. Es requereixen recursos específics perquè la seva situació no s’agreugi i no perdin la confiança en el sistema de protecció social. - 66% estrangeres.
El 66% de les persones entrevistades són immigrants que procedeixen de 46 països. Es requereix voluntat per superar barreres administratives i la coordinació de les administracions local, autonòmica i estatal. - 47% sense contacte amb serveis socials o similar.
Ignorem els motius, si estan relacionats amb el desconeixement dels recursos d’ajuda o si tenen a veure amb la capacitat d’oferir ajuda dels mateixos recursos.
Qui dorm als carrers de Barcelona?
De les 348 persones que dormen al carrer i que han respost l’enquesta, el 86% són homes i el 10% són dones. El 31,3% tenen nacionalitat espanyola i el 66,04% procedeixen d’altres països. De mitjana, les persones entrevistades fa 3 anys i 9 mesos que no tenen una llar estable. De fet, el 70% fa més d’un any que viuen al carrer.
Segons les persones sense llar entrevistades, 1 de cada 5 no es pot fer càrrec de les seves necessitats bàsiques i 3 de cada 4 no tenen cap tipus d’ingrés. 1 de cada 4, a més, ha tingut problemes per accedir a algun recurs perquè no estava empadronada.
Com utilitzen les persones sense llar els serveis de la ciutat?
A la ciutat de Barcelona, com a la resta de Catalunya, qualsevol ciutadà que ho necessiti té dret a que el visiti un metge o a que l’atengui un treballador social.
En aquest sentit, el 47% de les persones que dormen al carrer i que vam entrevistar ens ha explicat que no han estat atesos per cap treballador social o similar; 1 de cada 3 persones diu haver rebut atenció mèdica a urgències en els darrers sis mesos i el 18,9% diu haver estat ingressat a l’hospital.
La salut quan vius al carrer
El 50% de les persones que vam entrevistar i que viuen al carrer diuen tenir targeta sanitària; en el cas de les persones amb nacionalitat espanyola, la cifra augmenta fins al 72, 47%, mentre que en el cas de les persones immigrades, només el 39,33% té targeta sanitària.
A 1 de cada 4 persones també li costa demanar ajuda quan està malalta i 1 de cada 5 diu patir malalties cròniques. Els problemes de salut física, mental i per consums de substàncies fan més vulnerables les persones que viuen al carrer i fins i tot condicionen que puguin accedir a un habitatge.
Els riscos de viure al carrer
Segons les persones que viuen al carrer i que vam entrevistar, el 37% han estat víctimes d’agressions físiques i/o verbals i el 12,6% diuen haver estat forçats a fer alguna cosa contra la seva voluntat. En el cas de les dones, el 47% afirma haver estat víctima d’algun tipus d’agressió.
L’enquesta a la ciutadania
De manera paral·lela al cens de persones sense llar, hem enquestat 1.003 ciutadans i ciutadanes de Barcelona per saber la seva percepció sobre les persones que dormen al carrer i fer un exercici de comparació amb l’opinió de les mateixes persones sense llar.
La ciutadania de Barcelona considera el sensellarisme una problemàtica destacada i que s’ha d’abordar de manera efectiva i coordinada. 4 persones de cada 5, per exemple, creuen que cal recuperar els drets de les persones perquè viure al carrer no és normal.
Les entrevistes als experts
A les veus de les persones que dormen al carrer i de la ciutadania de Barcelona, hem afegit també la visió de tres professionals externs. La seva expertesa ajuda a entendre qüestions com la situació de fragilitat de les persones sense llar i que es troben en una situació administrativa irregular, la percepció que es té de la pròpia salut, i l’ús dels recursos que ofereix la ciutat, entre d’altres.
- “Cal una aposta clara per l’habitatge de funció social destinat a la població més vulnerable”. Entrevista a Sonia Olea, membre de l’equip d’Incidència de Càritas espanyola i del grup de treball d’experts jurídics en habitatge en la xarxa europea FEANTSA, sobre la realitat de les persones immigrants que dormen al carrer.
- “Les persones que viuen al ras pateixen les malalties de l’últim vagó del tren”. Entrevista a Daniel Roca, doctor al CAP Drassanes, sobre l’accés a la salut per part de les persones que viuen al carrer.
- “Els recursos i serveis han de ser més proactius i respondre a les necessitats de les persones sense llar”. Entrevista a Mª Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, sobre la violència que pateixen les persones sense llar i l’ús que fan dels serveis públics.
Més informació:
Descarrega’t el document sencer en pdf.
Mira la memòria anual d’Arrels de 2016.