La nit del 5 al 6 de juny, vam sortir pels carrers de Barcelona per entrevistar les persones que dormen al ras. Vam parlar amb 315 persones i, en els primers resultats, sabem que el 71% de les persones pateixen una situació de vulnerabilitat elevada o mitjana. El 59,8% de les persones fa un any o més que dormen al carrer, el 41% diuen tenir problemes de salut física i un 46% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
L’objectiu del cens de persones que viuen al carrer a Barcelona és saber el grau de vulnerabilitat que pateixen i, amb aquesta informació, orientar les polítiques i recursos perquè siguin més eficients.
L’acció s’emmarca en una campanya europea que vol eradicar el sensellarisme de carrer abans de l’any 2020 i a la qual, fins a la data, s’han sumat 13 ciutats de diferents països, entre elles Barcelona.
El cens que hem organitzat aquest any ha estat possible gràcies a la implicació de 370 persones voluntàries que, durant una nit, han recorregut 34 barris de Barcelona que acullen la majoria de les persones que dormen al carrer. Durant aquesta nit del cens, els equips de voluntariat han localitzat 831 persones dormint al carrer, de les quals 315 han volgut respondre les preguntes del cens. Aquí podeu descarregar el document en pdf.
- Totes les persones que dormen al carrer pateixen una situació de vulnerabilitat però aquesta vulnerabilitat pot ser més o menys elevada. Per detectar-ho, al cens de persones que dormen al carrer que vam organitzar a principis de juny hem tingut en compte aspectes com l’estat de salut de la persona, si ha patit o no agressions, el temps que fa que viu al carrer, la situació administrativa, l’edat, etc.
- Els primers resultats indiquen que el 18% de les persones pateixen una situació de vulnerabilitat elevada, és a dir, necessiten una intervenció social prioritària. Aquesta xifra és similar a les dades obtingudes els anys 2016 i 2017. Si sumem el nombre de persones que presenten un grau de vulnerabilitat elevat i mig, parlem del 71% de les persones entrevistades.
- Del total de persones entrevistades, el 82% són homes, el 10% són dones i el 8% es consideren altres.
- La mitjana d’edat és de 43,7 anys. Destaca que més de la meitat (un 57%) tenen entre 25 i 49 anys i que un 24% tenen entre 50 i 64 anys.
- Les 315 persones entrevistades procedeixen de 51 països diferents. Els principals països de procedència són l’Estat espanyol (26%), Romania (19%), Marroc (8,8%) i Itàlia (4,4%). Un 26% són de nacionalitat espanyola, el 40,3% són comunitàries i el 27% extracomunitàries. La xifra de persones comunitàries i extracomunitàries augmenta respecte el 2017, passant del 63,2% del total al 67,3%.
- De mitjana, les persones que hem entrevistat fa 3 anys i 4 mesos que viuen al carrer. El 59,8% fa un any o més que dormen al carrer.
-
- 37,4% empadronades a Barcelona, cinc punts menys que l’any 2017.
- El 66% de les persones entrevistades no tenen ingressos ni de prestacions socials, ni d’herències, ni de treball en negre.
- El 14% de les persones entrevistades no es poden fer càrrec de les necessitats bàsiques.
- En el cas del 16% de les persones entrevistades, el consum d’alcohol o droga ha dificultat la seva permanència en un allotjament o ha estat el motiu pel qual la persona ha hagut de deixar l’allotjament. En el cas de les persones amb problemes de salut física, aquesta xifra és de l’11%; respecte l’any 2017, significa un petit increment.
- El 46% de les persones entrevistades afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos. Respecte l’any passat, la xifra augmenta gairebé 5 punts i és similar a la de l’any 2016. En aquest context, un altre 20% diu que no té clar si ha tingut contacte o no amb algun treballador/a social.
- El percentatge de persones enquestades que diuen haver fet ús dels serveis d’urgències socials en els darrers sis mesos passa del 15% a l’11,7%. Els grups de persones que presenten una vulnerabilitat mitjana o baixa afirmen que gairebé no fan ús dels serveis d’urgències socials.
- El 41% de les persones diuen tenir problemes de salut física.
- El 19% expliquen que pateixen malalties cròniques, una xifra lleugerament inferior a la de fa un any.
- El 44% tenen targeta sanitària. Aquesta dada baixa per tercer any consecutiu; l’any 2016, un 50% de les persones entrevistades afirmava tenir targeta sanitària.
- El 29,5% ha necessitat rebre atenció mèdica a urgències, una xifra similar a la de l’any passat; el 17,7% ha estat ingressada a l’hospital i el 15,5% afirmen que han necessitat una ambulància. Destaca el fet que el 54,4% de les persones que pateixen un grau de vulnerabilitat més elevada han fet ús en els darrers sis mesos de les urgències mèdiques d’hospitals, han estat ingressades o han necessitat una ambulància, entre d’altres.
- Al cens que hem realitzat durant el 2018 hem trobat dues dones embarassades vivint al carrer.
- El 30,5% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal; en el cas de les dones, la xifra és del 25%. El risc d’agressions que pateixen les persones amb un grau de vulnerabilitat més elevat es dispara fins el 71,9%.
- El 19,5% de les persones entrevistades afirmen tenir causes legals pendents amb la justícia i el 15,8% diuen haver estat retingudes en algun moment a comissaria.
- El 5,7% de les persones entrevistades també diuen que han estat forçades, enganyades o pressionades a fer alguna cosa contra la seva voluntat, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat.
Més informació:
- Descarrega’t el document sencer en pdf.
- També pots mirar els resultats del cens 2017 i els resultats del cens 2016.