Arrels va atendre 1.287 persones l’any passat, un 23% més que al 2007


Arrels va atendre l’any 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que al 2007. De totes les persones ateses, 454 van arribar a l’entitat per primera vegada. Les xifres preocupen perquè aquesta gent fa temps que va arribar al carrer i necessita molt suport, és cada vegada més jove i molta es troba en situació irregular. Calen polítiques enfocades a aquesta realitat. En cas contrari, més persones arribaran al carrer en pocs anys i cada vegada serà més fàcil arribar-hi que no pas sortir.

Arrels va atendre al 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que a l’any 2007. La majoria són homes, el 20% ha nascut a Catalunya i un altre 20% procedeix de la resta de l’Estat però fa anys que van arribar. El 15% de les persones venen de països europeus i el 14% són extracomunitàries que en la majoria dels casos es troben en situació irregular i que no poden accedir als ajuts públics pels entrebancs i els buits legals existents. Les dades es recullen en la Memòria Anual d’Arrels que es pot consultar en aquest web i en versió pdf.

L’increment del 23% de persones ateses respecte el 2007 es deu a diversos factors:

  • La posada en marxa de noves places d’allotjament per part de l’entitat
  • L’arribada de més persones al carrer de manera crònica a través del centre de dia i de l’equip de carrer d’Arrels
  • L’arribada de persones afectades per la crisi econòmica actual

Les 1.287 persones sense llar ateses per Arrels comparteixen dues característiques: totes elles viuen una situació de màxima vulnerabilitat i la majoria no arribaran mai a ser completament autònomes. Els motius són diversos:

    • Els problemes de salut mental i física condicionen fortament la recuperació de les persones i totes han perdut habilitats que costa anys començar a recuperar
    • Les persones d’origen extracomunitari i de països europeus sense convenis amb l’Estat espanyol no poden accedir al mercat laboral ni a ajuts públics
    • Moltes de les persones ateses a Arrels no tenen cap tipus d’ingrés i les que cobren prestacions socials reben de mitjana 460 euros, una xifra inferior a l’establerta per la Generalitat de Catalunya com a renda de suficiència i que impossibilita la independència econòmica

</ul<

454 persones ateses noves

Destaca també que del total de les 1.287 persones ateses l’any passat, 454 van arribar a Arrels per primera vegada. El 41% d’aquestes persones té menys de 50 anys i procedeix en un 40% de països extracomunitaris i europeus. En aquest context, Arrels ha notat un augment de les persones que truquen a l’entitat demanant informació o assessorament sobre què fer perquè estan a punt de perdre casa seva, coneixen algun familiar amb aquesta problemàtica o han detectat una persona vivint al carrer al seu barri.

L’augment de persones sense sostre ateses per Arrels coincideix amb la tendència a altres països europeus. Segons la plataforma europea Feantsa, a la Unió Europea 410.000 persones viuen al carrer i en els darrers cinc anys ha augmentat el nombre de persones al carrer a 17 països, entre ells Alemanya, Anglaterra, França, Portugal i l’Estat espanyol. A Barcelona, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar també ho confirmava a principis del 2012: a la capital catalana hi ha gairebé 3.000 persones sense llar, un 32% més que cinc anys abans.

Més treball de carrer i allotjament

De mitjana, l’any passat Arrels va visitar cada dia pels carrers de Barcelona 15 persones sense llar. En total va contactar amb 455 persones al carrer, un 36% per primer cop. Algunes d’aquestes persones les veiem unes poques vegades i després desapareixen perquè es mouen per la ciutat, entren a altres recursos o marxen; totes comparteixen tenir molts pocs recursos per sortir-se i una salut fràgil.

“Des d’Arrels atenem les persones més deteriorades, amb una salut més fràgil i una situació de cronificació greu que normalment tenen una edat més avançada; malgrat això, percebem que les persones que viuen al carrer són cada vegada més joves”, afirma Miquel Julià, responsable de l’equip de carrer d’Arrels Fundació. En l’actualitat, i segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, unes 800 persones dormen a la via pública a Barcelona.

Per millorar l’atenció a les persones que viuen al carrer, Arrels està ampliant el seu equip de carrer. La idea és millorar la cobertura de totes les zones de Barcelona i ampliar l’horari de rutes de carrer fent-les també a la nit. També es vol fer coincidir les zones de ruta de carrer amb les delimitacions dels districtes municipals, per facilitar el treball en xarxa amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest context, durant el 2012 s’ha ofert allotjament estable a 254 persones i el 45% del pressupost d’Arrels s’ha invertit en aquesta necessitat bàsica. Destaquen també dues qüestions:

      • El suport de la Marató de la Pobresa celebrada per TV3 al 2012, que ha significat recolzar 28 persones per accedir a allotjament; i que l’Ajuntament de Barcelona subvenciona 5 places més a la llar residencial d’Arrels
      • L’esforç de l’entitat per fixar-se en altres experiències europees on l’accés a l’habitatge és una de les eines principals per lluitar contra l’exclusió social i on, cada vegada més, els governs elaboren plans nacionals per fer front al sensellarisme.

Préstecs solidaris: una nova eina de finançament

Per atendre diàriament les 1.287 persones sense llar Arrels va necessitar al 2012 un pressupost de tres milions d’euros. El 63% d’aquests diners van arribar a través de finançament privat i el 37% restant de les administracions públiques. El 74% del pressupost es va invertir directament en atendre les persones i un 15% i un 11% es van destinar a sensibilització i incidència política i a l’estructura de l’entitat, respectivament.

En aquest sentit, Arrels demana per primera vegada col·laboració a la ciutadania i el món empresarial a través de la fórmula de préstecs solidaris. Es tracta de préstecs a partir de 5.000 euros, sense interessos i amb el compromís de retorn en un màxim de sis mesos. La proposta dels préstecs solidaris neix arran de l’increment anual de les despeses bancàries que afronta l’entitat i els endarreriments en els cobraments de les subvencions públiques.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.