A Barcelona, unes 900 persones dormen al carrer i moltes fa temps que s’hi estan. Els equips de carrer d’Arrels surten a visitar-les per saber què necessiten i estar al seu costat. L’any passat van contactar amb 611 persones.

A les 17h del dilluns, Anna Plans i Mercè Fabregat es troben a la plaça Universitat de Barcelona. Porten sabates còmodes per caminar durant tres hores i a la bossa guarden mocadors de paper, diners per si cal convidar a un cafè o un entrepà i la llibreta i el bolígraf per apuntar el més destacat.

L’Anna i la Mercè formen des de fa un any una de les parelles de voluntaris de l’equip de carrer d’Arrels. L’any passat, Arrels va visitar 611 persones que viuen al carrer, unes 300 per primera vegada. En total, 19 visites al dia i gent contactada que viu als carrers de Barcelona però que procedeix de fins a 40 països.

“Sortim al carrer a fer costat a les persones que fa més temps que hi viuen. El que ens importa és la relació amb la persona i donar les eines, quan la persona les requereix, perquè pugui sortir d’aquesta situació”, explica el responsable de l’equip de carrer d’Arrels, Miquel Julià.

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’equips professionals que diàriament recorren Barcelona i que es coordinen amb els equips de carrer d’Arrels. Durant el 2014, de fet, Arrels va modificar les seves rutes per fer-les coincidir amb les dels equips municipals i facilitar l’intercanvi d’informació. Ara es treballa per districtes; Arrels està present a Ciutat Vella, Gràcia, Sant Martí, l’Eixample, Sant Andreu i Sants-Montjuïc, tot i que la idea és abastar tota la ciutat.

Un procés que ha de fer la persona

L’equip de carrer d’Arrels el formen 33 persones: 32 voluntàries que surten en parelles i el coordinador del grup. L’Anna i la Mercè passegen cada dilluns per Ciutat Vella i es coordinen amb tres equips més que, durant la setmana, també pentinen la zona. Passen per la plaça del Macba, baixen pel carrer Joaquin Costa, recorren la rambla del Raval i els parcs propers, arriben a la zona del Moll de la Fusta i acaben a la Barceloneta.

A vegades veuen algú que dorm però no el molesten; altres, només passen per davant de la persona i la saluden sense aturar-se; altres, s’acosten a saludar i xerren una estona. També hi ha persones que, d’entrada, giren la cara i fan com que no les veuen. “L’objectiu és visitar-los, anar-los a buscar”, diu la Mercè Fabregat. “El nostre paper és simplement mirar-los com a persones, recuperar la imatge de sí mateix a través de com tu els veus. Si els ignores no són res. Si els veus, el procés el fan ells. Ni ells són brossa ni nosaltres escombriaires”, apunta l’Anna Plans, que alerta del “carrer sense sortida” en què es troben sobretot les persones immigrants que viuen al carrer i que estan sense regularitzar.

Fruit d’aquesta relació es generen situacions: una persona que demana poder anar a un menjador social o venir a dutxar-se a Arrels, una visita al metge o a urgències de l’hospital, un acompanyament al consolat per preguntar pel passaport… Són moments que serveixen per aprofundir en el vincle.

Un equip de carrer més fort

Com a voluntàries de carrer, l’Anna i la Mercè van fer unes pràctiques amb altres companys amb experiència i ara surten un dia a la setmana per la zona que els pertoca. Cada dos mesos es reuneixen amb el coordinador i la resta d’equips que treballen en la seva mateixa zona.

El propòsit de l’equip de carrer d’Arrels és cobrir tot Barcelona i visitar amb més freqüència els llocs on hi ha més persones vivint al carrer o es plantegen més necessitats. Per això, durant el 2015 es preveu incorporar noves persones voluntàries.

“La gent que trobem al carrer sent que està en un bucle sense sortida, es desespera tot i poder anar a molts albergs –comenta Miquel Julià-. I la dificultat és doble: molts dels recursos que existeixen no donen una continuïtat perquè les persones surtin del carrer, i hi ha més persones al carrer que recursos per atendre-les.”

En aquest context, la feina de l’equip de carrer pren sentit perquè pot aportar els recursos necessaris perquè les persones que estan al carrer se’n surtin i perquè està al costat de les persones que segueixen vivint al carrer el temps que calgui.

Qui surt al carrer a Barcelona a buscar les persones sense llar?

A Barcelona són diverses les entitats que visiten les persones que dormen al carrer. El treball s’intenta fer de manera coordinada perquè les persones que s’atenen són les mateixes i per no duplicar esforços.

SIS-Detecció. Aquest servei de l’Ajuntament de Barcelona està format per professionals que surten a visitar persones que viuen al carrer i les adrecen als serveis municipals.

ESMeSS. Impulsat per Sant Joan de Déu i la fundació Sant Pere Claver, l’ESMeSS és un equip professional que atén persones amb malaltia mental i que viuen al carrer.

Espai de Vincles Rosalia Rendú. Set nits a la setmana, tres parelles de voluntaris surten de 21h a 23h pel Raval, el Gòtic, la zona del Port i el Paral·lel, la Ciutadella i les estacions de Sants i del Nord. Visiten les persones que viuen al carrer i detecten noves situacions.

Projecte Sostre. Des de fa un any, un grup de sis persones voluntàries passegen un dia a la setmana per la Barceloneta, el Born, el parc de la Ciutadella i l’estació del Nord.

La Comunitat de Sant Egidi, Solidarios para el Desarrollo i altres entitats visiten també les persones al carrer a llocs concrets de Barcelona, per oferir sopar calent i companyia.

Llegeix més sobre l’equip de carrer d’Arrels a la revista Arrela’t.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.