La Gemma ha viscut al carrer. Ara viu en un pis i forma part de l’equip directiu d’Arrels. El dia que li vam explicar la nostra última campanya www.1miliodegracies.org es va mostrar amb ganes d’involucrar tothom en l’objectiu de #ningúdormintalcarrer. Volem que us encomani el seu entusiasme!

 

Què és el que més et va cridar l’atenció de la campanya?
Em vaig sentir involucrada al cent per cent. Vaig pensar que tots, treballadors, voluntaris i persones ateses per Arrels havíem de reinvidicar el dret a tenir una llar. Hem d’aconseguir que els companys que estan dormint al ras puguin deixar de fer-ho aviat. Necessitem la participació de tothom perquè la campanya tiri endavant. Hem de sortir al carrer, hem de repartir gots i hem d’explicar la nostra causa.

Què et sembla el got com a símbol?
Tots els que hem viscut al carrer hem fet servir en algun moment un got per demanar diners per diferents coses: alcohol, cafè, menjar… Però a la vegada, les persones que no viuen al carrer també fan servir un got per beure un cafè, un refresc… És un objecte que d’alguna manera té utilitat per a uns i altres i això és el fil que ens uneix.

Creus que és possible recaptar un milió d’euros?
Tant de bo! Serà possible si ho fem entre tots amb ànima, amb el cor, amb entusiasme. Jo estic disposada a sortir al carrer i a explicar persona per persona, si cal, el nostre objectiu. Si les persones no tenen diners per donar potser puguin col·laborar d’altres maneres.

Què diries a la gent perquè s’hi involucri?
A les persones que, com jo, han viscut al carrer, els diria que pensin en com ha millorat la seva situació des que tenen un sostre i això ho hauríem de fer extensiu a les persones que en aquests moments encara viuen al carrer. També demanaria a les administracions que obrin més albergs, que els bancs cedeixen els pisos buits… I, sobretot, que tothom sigui conscient que tots, visquem al carrer o no, tenim els mateixos drets.

Quins canvis destacaries entre viure al carrer o tenir un sostre?
Des de fa milions d’anys, l’home busca un sostre per sentir-se acollit i aixoplugar-se del sol, la pluja, el vent i el fred. A més, tots nosaltres hem nascut tenint una llar. No passar fred, no haver de pensar en què menges i on vas, poder tenir cura de la teva higiene personal, no haver de fer les teves necessitats a qualsevol lloc. Disposar d’un bany en condicions, un llit, fer-te el menjar que et vingui de gust… Això no té preu!

Tot això en el sentit físic, però en el psíquic què canvia?
Quan vius al carrer, et sents inferior, menyspreada. Arribes a aquesta situació per motius diversos però sempre creus que és culpa teva, que ho has fet molt malament per acabar en aquesta situació i la teva autoestima està pel terra. Et sents molt lluny de les persones ‘normals’ i penses que ja no ets a temps de fer res amb la teva vida. Ets al fons del pou.
Recuperar un sostre no t’ho soluciona tot, evidentment, però recuperes una vida digna i tornes a sentir-te bé amb tu mateixa.

#1miliódegràcies, Gemma!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.