A la botiga d’Arrels trobes productes que criden #ningúdormintalcarrer, elaborats per persones que viuen o han viscut al ras i artistes compromesos amb la causa. Els beneficis es destinen als nostres projectes per seguir oferint serveis útils i allotjament estable a les persones sense llar.
L’il·lustrador Miquel Fuster
El Miquel Fuster va néixer i créixer a Barcelona, enamorant-se des de ben petit del dibuix, una afició que aviat es va convertir en la seva professió. Amb 16 anys va entrar com a aprenent a l’editorial Bruguera i, posteriorment, va incorporar-se a l’agència Selecciones Ilustradas. Una ruptura sentimental, un incendi a casa seva i la decadència del sector del còmic en què treballava van provocar un gir en la seva vida i va ser aleshores quan van començar els 15 anys de vida al carrer. Ha escrit i dibuixat quatre còmics que expliquen la seva experiència, des de fa uns anys escriu al seu bloc i col·labora amb Arrels en diferents activitats donant suport a la causa #ningúdormintalcarrer.
Les persones que participen al taller La Troballa
Sentir-se útil és important i invertir el teu temps en allò que creus útil també ho és. Amb aquest objectiu es va crear l’any 2001 el taller d’Arrels, per on han passat més de 300 persones amb les seves històries de vida al carrer. Fem enquadernació, ceràmica, fusteria, confecció… Cada producte és únic i fet a mà, amb els seus petits defectes i la seva autenticitat, com cada una de les persones que els fabriquen. L’elaboració de manualitats de forma conjunta amb altres companys, a més, serveix per treballar habilitats socials i personals com la confiança, el respecte i la convivència.
Els artistes compromesos
Joan Turu i Conrad Roset són alguns dels artistes que han il·lustrat les samarretes de la botiga d’Arrels. També s’han sumat al crit #ningúdormintalcarrer escriptors com Pere Escobar o Joan Roqueta amb llibres que recullen les veus del carrer i que no et deixaran indiferent.
La veu dels artistes
“Vinc al taller a treballar; quan acabo un producte i veig que ha quedat bé em sento molt feliç i orgullós. El taller és com la meva família”.
Alí, ha viscut molts anys al carrer.
“Faig aquest treball perquè no vull que aquests quinze anys que he passat en un esfondrament i desconsol permanents, quedin només com un desgraciat i tràgic episodi de la meva vida.”
Miquel Fuster, ha viscut 15 anys al carrer.
“El taller em fa sentir útil i actiu, m’ajuda a no pensar tant. El que més em satisfà és que reconeguin el que faig.”
Valerio, ha viscut 8 anys al carrer.